Per què no tens liquiditat?

Segur que moltes vegades t’has preguntat per què sempre tens manca de liquiditat crònica, inclús quan el negoci ja és consolidat.
Doncs mira perquè es produeix aquest situació i tingues en compte, al menys, alguna de les mesures que es poden prendre per evitar-la.

L’ORIGEN DEL PROBLEMA

“Actiu no corrent”. En molts casos la manca de liquiditat procedeix d’un finançament insuficient a l’iniciar l’activitat. Així és habitual que el capital aportat més els préstecs sol.licitats al principi s’ajustin a la suma de les inversions en actiu no corrent (que són tots aquells béns en possessió de l’empresa que tenen una existència duradora i que romandran en aquesta durant un llarg període de temps com per exemple un edifici, la maquinària, instal.lacions. ordinadors...).

“L’Actiu corrent”. Però també moltes vegades no es té en compte que hi ha una part de l’actiu corrent (que fa referència als béns i drets que no tenen una existència duradora dins de l’empresa, sinó més aviat entren i surten amb molta facilitat com son els clients deutors, part de les existències o els comptes a cobrar) que acaben sent una inversió permanent.

Per exemple: Segons les previsions, el primer any d’activitat una empresa facturarà 100.000 euros, amb unes compres (iguals als consums) de 60.000 euros. Els terminis de cobrament i de pagament seran de 30 dies i es pretén mantenir un stock mig que permeti atendre comandes durant 20 dies (que és el termini que triguen els proveïdors a servir el gènere). Observa com amb aquestes dades quins saldos acabaran sent permanents

 Saldos permanents en el balanç  

(1) Compres/ 365 x 20 dies de mitjana al magatzem (60.000/ 365 x 20)

(2) Vendes + 21% IVA / 365 x 30 dies termini mig de cobrament (100.000 +21.000 / 365 x 30)

(3) Compres + 21% IVA / 365 x 30 dies termini mig de pagament (el saldo de preoveïdors és un finançament gratuït, pel que permet reduir les necessitats permanents) 

L’empresa en qüestió, per tant, hauria d’haver finançat aquests 7.266 euros amb fons propis o préstecs a llarg termini, amb el que hagués aconseguit un fons de maniobra positiu des del principi. 

També és convenient finançar a llarg termini les despeses corrents generades abans de començar a cobrar les primeres vendes (nòmines, lloguers, subministres), en la part que excedeixi de la tresoreria que es generi el primer any. 

 Passa el temps i, en teoria, aquesta manca de liquiditat inicial s’ha anat solucionant (en una operativa amb beneficis, s’aniran generant recursos que “corregiran” el desfasament inicial). Però moltes vegades el problema perdura: 

- El saldo d’existències augmenta més que proporcionalment respecte a l’augment d’activitat (algunes mercaderies queden obsoletes o es decideix augmentar l’estoc mig perquè en alguna ocasió no es va poder atendre una comanda...)
- El saldo de clients també augmenta més que proporcionalment. Per exemple no es reacciona a temps davant un impagat no recuperable i aquest es finança a través de la pòlissa de crèdit, de manera que arriba el venciment d’aquesta i no s’aconsegueix deixar-la a zero.

Control continuat. Per tant, convé fer controls periòdics que confirmin que el fons de maniobra de l’empresa és positiu (és a dir, que els actius corrents que acaben sent permanents també estiguin finançats amb recursos a llarg termini). Una reacció immediata davant possibles desviacions evitarà mal majors.

Si part de les existències queden obsoletes, el millor és vendre-les ben aviat (encara que sigui a preu de saldo) o donar-les de baixa. Encara que la pèrdua aflorarà d’immediat, el pas del temps suposaria encara més cost (major deteriorament, costos logístics d’espais i manipulació...)

SOLUCIONS

Mesures. En qualsevol cas pots pendre mesures per millorar la liquiditat de l’empresa i corregir situacions cròniques derivades d’un finançament insuficient o de no haver reaccionat a temps davant possibles incidències.

1. Solució immediata

Refinançament i carència. Si la manca de liquiditat s’està convertint en estructural, planteja una aportació de capital als socis, o un préstec que permeti passar part del deute de curt a llarg termini (negocia, fins i tot, un termini inicial de carència on només paguis interessos). Presenta els números amb claredat, explicant al banc la insuficiència de finançament inicial, o una desviació per no haver actuat amb celeritat davant d’un impagat o un imprevist.

Sigues honest en les teves motivacions doncs són més fàcils d’entendre del que creus. Finançar a més d’un any un problema de liquiditat no te perquè despertar suspicàcies en el banc. De fet, el propi ICO preveu una línia de préstec de fins a quatre anys per finançar liquiditat, amb possibilitat inclús, d’un any de carència.

2. Control de terminis.

Clients. En qualsevol cas, ves prenent mesures correctores. En primer lloc, controla els teus terminis de cobrament. És possible que el termini real de cobrament sigui superior al previst (perquè, per exemple, t’envien un xec i entre la recepció, la comptabilització i l’ingrés acaben passants un dies de més):

- Verifica la teva operativa administrativa en matèria de xecs. Prioritzi els cobraments per transferència o mitjançant domiciliació.
- Si els terminis de cobrament són de 60 dies, per exemple, intenta negociar un termini de “30 dies fí de mes” (és a dir, que et paguin la factura emesa durant el mes d’abril el 31 de maig). Reduiràs el termini una mitjana de 15 dies.
Recorda que la Llei 3/2004 de 29 de desembre de mesures de lluita contra la morositat estableix uns límits de pagament de 30 dies, ampliable a 60 per acord entre les parts. Utilitza l’existència d’aquesta Llei com argument al teu favor amb aquells clients que et paguin en un termini excessivament llarg. 

Proveïdors: En el cas dels proveïdors, actua en sentit contrari. Si la teva empresa paga a 30 dies, per exemple, suggereix que has unificat les dates de pagament i que a partir d’ara pagaràs a “30 dies fi de mes”. (De manera que les factures rebudes el mes d’abril es pagaran el 31 de maig). Aconseguiràs ampliar el termini de pagament fins els 45 dies.

Existències: Actua també sobre les existències. D’aquesta manera si en el teu magatzem tens mercaderies per servir les comandes dels propers 20 dies i tu saps que un altre proveïdor te les pot servir en 10 dies, tindràs un bon marge per reduir l’estoc mig.

Exemple:

Dades: L’empresa de l’exemple anterior ja s’ha consolidat i, després d’anys d’activitat, les seves vendes son de 300.000 euros l’any, sent el seu cost de venda de 180.000. No obstant, els terminis de cobrament i pagaments i els saldos d’existències s’han descontrolat. Veu l’impacte positiu si es milloren aquestes partides.: 

- Clients. Aconsegueix que el termini mig de cobrament es redueixi de 50 a 43 dies.
- Proveïdors. Alguns proveïdors accepten les noves condicions i aconsegueixes que el termini de pagament augmenti de 30 a 35 dies.
- Existències. Tanmateix, aconsegueixes reduir el temps que estan les existències en el magatzem ( de 20 a 16 dies).

Per saber els dies que les existències estan en el magatzem, divideix els consums de l’exercici ( compres +/- variació d’existències) entre el saldo mig d’existències. Divideix 365 entre el resultat obtingut a l’operació anterior i obtindràs els dies de mitjana que les existències estan al magatzem. 

Saldo permanent en el balanç 

 1. Els saldos dels clients i proveïdors inclouen el 21% d’IVA 

Estalvi Financer. Fixa’t que, amb pocs dies de millora, les necessitats de finançament de l’empresa s’han reduït en una suma considerable. si el cost de finançament és del 6%, per exemple, aquesta reducció suposa un estalvi financer anual gens menyspreable: 715,14 euros. 

Evita problemes de liquiditat finançant a llarg termini els actius corrents que acaben sent permanents. Redueix costos financers actuant sobre els terminis de cobrament i pagament i sobre la rotació d’existències.