L’HORARI LABORAL DE 9 A 5 ÉS POSSIBLE A CASA NOSTRA

A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre.

El resultat és que catalans i espanyols treballen una mitjana d’hores més elevada que els alemanys per exemple També treballem més que la mitjana a Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Àustria.

Tot i treballar més hores i d'allargar més la jornada, la productivitat no és més gran que en cap d'aquests països. Al contrari, tot fa pensar que la productivitat és inversament proporcional a la durada de la jornada. Per contra, la dificultat de conciliar vida personal, familiar i social sí que resulta molt més acusada, ja que els horaris espanyols provoquen un gran desajustament entre l'horari escolar i el laboral, cosa que fa difícil la cura dels fills. I, en tot cas, per als que no són pares, dificulta la realització de qualsevol activitat després de la sortida de la feina.

El desfasament horari respecte d'Europa, que implica fer la pausa per dinar un parell d'hores més tard i retardar també l'hora de sortida de la feina, el sopar i fins i tot el prime time de les televisions (l'hora de màxima audiència al vespre) té el seu origen en la postguerra espanyola. Fins als anys trenta, a l'Estat espanyol es menjava cap a migdia, com a la resta de països europeus (fins i tot els del Sud, on les condicions climàtiques i de llum són semblants). En els primers anys del franquisme, la pluriocupació masculina va passar a ser habitual per poder mantenir la família, mentre s'instaurava la norma que la dona es quedés a casa, associada a l'accés a la classe mitjana i les seves expectatives. Era molt comú, per tant , que el marit arribés a casa a dinar en acabar la feina de matí a les 13 i es reincorporava a les 15. La pluriocupació per als obrers industrials sense jornada partida, eren hores extra en el mateix establiment o en un altre taller, després de plegar a les 19. Els horaris han patit una transformació rellevant i són els que han quedat instaurats a partir de llavors, tot i que les condicions socials del país han canviat molt en les últimes dècades.

Existeixen diferents iniciatives en marxa encaminades a la racionalització d'horaris i al foment de les mesures de conciliació. Entre les mesures de conciliació cal destacar el foment del teletreball, que estalvia temps i diners en desplaçaments de casa a la feina i permet flexibilitzar la jornada, i l'impuls de les jornades intensives. En temps de crisi, però, aquestes propostes poden ser emprades com a estratègies de precarització. Per tant, cal ser prudents en el seu impuls.

Els diferents estudis realitzats asseguren que implantar la jornada continuada, com ja fan moltes empreses exclusivament a l'estiu, augmenta la motivació, redueix l'estrès, estimula l'optimització del temps i ensenya als empleats a planificar. I, en conseqüència i com argumentari més important per a les organitzacions, eleva la productivitat i rendibilitat, relacionades amb el cost i el temps respectivament. En qualsevol cas, l’aposta per un horari intensiu ha de ser impulsada amb altres mesures.

Però fins que la regulació dels horaris ens arribi normalitzada és la nostra opció racionalitzar els horaris de traball. Per això a la nostra empresa hem optat per adaptar els nostres horaris laborals a la jornada intensiva de 9 a 5 i així poder oferir millor qualitat en els nostres  serveis alhora que gaudim més i millor del nostre temps privat. .